Els símbols s’apoderen de les persones,
i les deixen despullades de raonaments.
La pròpia tirania per no perdre
una identitat de vegades malaltissa.
Símbols com espases sense cor,
on val molt més el símbol defensat
irracionalment que allò que representa.
On un mateix símbol llueix modificat
per cada persona.
Fora de les taules de negociacions.
Les fronteres separen identitats,
siguin de territori o de pell.
Pells i fronteres mentiroses,
amaguen inseguretats
i creen fortaleses.
Les fronteres diuen:
tu ets d’aquest territori
i tu ets diferent de les altres ànimes
embutides de pell del teu territori,
cal protegir-se, fer la pell dura,
col·laborar és un risc,
compartir és perillós.
Si la diversitat fos respectada
no caldrien més fronteres imaginades.
Canviem soledat i aïllament
per la seguretat fictícia dels murs de països i persones.
Blog de Poesia de Jordi Querol 