Inconscient

D’on veniu bombolles de cava,

que pujeu il·lustres

a la consciència,

de la terra i del cel?

Sento la gent

Sento el murmuri de la gent,

a la plaça del passeig

com un temps passat i ressuscitat.

Ningú s’adona que el present no existeix.

Quan la gent s’escolta,

escolta el passat,

el present mor a cada instant,

abans de copsar-lo ha fugit indetectable.

El nostre present és un passat immediat,

un passat que es fa conscient.

El present viu a l’inconscient.

I l’inconscient el remet

enderrerit i seleccionat.

Anular el pensament, la intuïció,

com a les arts marcials japoneses 

ens apropa al present.

La misteriosa intuició 

del misteriós inconscient

supera la nostra realitat.

Pensaments

Aquest pensament d’on ve?
De la neurona tonta
o la neurona espavilada?
De l’inconscient meu
o de l’inconscient col·lectiu?
És inspirat per algú
o és raonat?
Que és l’insconcient
a banda de ser no conscient?
Sóc jo o és algú altre
que em presenta idees?
Em puc atribuir els meus pensaments?
I els meus poemes?

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar