Quan escric

Quan escric el món desapareix,

però retorna impregnat de mi.

Com seria

La teva revolució pacífica preferida?,

aquella que t’ompli el cor de vida?,

aquella que canviï el món com tu vols?

Tragèdia

Tragèdia del món.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
Compassió.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
L’ acció ens allibera
per dins i per fora.

Desarrelats

A un món global,
innumerables són les mancances.
El poble, el barri,
tenen la mesura de la vida.
Com una fletxa,
el temps ens ha llançat
a la multitud,
ens ha conectat i responsabilitzat.
Superats, tenim
el cap al món,
el cor al poble.

EL MÓN S’ATURA

A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar