Darrere les pàgines
s’amaguen coloms.
Volen a nous horitzons,
retornen amb respostes,
assenyalen camins,
inspiren amb el seu vol.
Llavors és quan la troballa
em tanca els ulls,
i la son vol compartir
la joia amb l’ànima impacient.
Com la terra esperant
la pluja del cel.