Sento la gent

Sento el murmuri de la gent,

a la plaça del passeig

com un temps passat i ressuscitat.

Ningú s’adona que el present no existeix.

Quan la gent s’escolta,

escolta el passat,

el present mor a cada instant,

abans de copsar-lo ha fugit indetectable.

El nostre present és un passat immediat,

un passat que es fa conscient.

El present viu a l’inconscient.

I l’inconscient el remet

enderrerit i seleccionat.

Anular el pensament, la intuïció,

com a les arts marcials japoneses 

ens apropa al present.

La misteriosa intuició 

del misteriós inconscient

supera la nostra realitat.

Dislèxia de la vida

Dislèxia de la vida,
és possar l’atenció
en allò que vindrà
i no en el present.
Llavors el passat present
desatès irromp en el futur.

Felicitat?

La felicitat s’amaga als camins
i es perd una mica a l’arribada.
És la desgràcia d’aconseguir
allò que es vol o no aconseguir-lo mai.
La felicitat només viu al present, al camí.
El futur és la fi del camí.
Té sentit hipotecar el present
per un futur llunyà e hipotètic?
Busca un present enriquidor
que porti a un futur dessitjat amb el cor.
Segurament un futur
on tothom sigui més feliç.

Papallona serena

Tranquilitza aquests ulls teus.
No per molt mirar i controlar
dominaràs el regne del futur.
Vols saber tot del teu entorn,
de tu i dels demés.
Atura’t, sent, confia.
Deixa’t anar.
No hi ha res que poguis aparentar
i que no et lligui de peus i mans
en el demà.
Si flueixes ets i seràs lliure.
Res de fer veure als demés,
quan més lluitis
més llarga serà la guerra.
Viu en pau
i sent volar el present
com una papallona serena.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar