Sento el murmuri de la gent,
a la plaça del passeig
com un temps passat i ressuscitat.
Ningú s’adona que el present no existeix.
Quan la gent s’escolta,
escolta el passat,
el present mor a cada instant,
abans de copsar-lo ha fugit indetectable.
El nostre present és un passat immediat,
un passat que es fa conscient.
El present viu a l’inconscient.
I l’inconscient el remet
enderrerit i seleccionat.
Anular el pensament, la intuïció,
com a les arts marcials japoneses
ens apropa al present.
La misteriosa intuició
del misteriós inconscient
supera la nostra realitat.