El teu silenci no és una resposta,
tampoc una fugida.
El teu silenci és per a que
m’escolti jo, l’eco em retorni
les meves paraules
que potser no eren encertades.
El teu silenci, espera que jo
m’adoni del meu error per mi mateix.
Per mi mateix tu sabràs
que jo me n’adono.
Volies unes altres paraules
i has esperat que em veiés
al mirall de la reflexió.
PS. Si se l’anomena desapareix.
Podem ser conscients del silenci?
A vegades el món s’atura
i és perfecte
cap so és soroll
l’espai s’eixampla
el temps esdevé irreal
com una rosa d’espirals de silenci
la consciència sobrevola la matèria
la natura beu dels llavis del més enllà
La matinada arrencava la veu al cel
no restava res a dir
les aus havien desaparegut
el silenci era indestructible.
Ara que no hi ha ningú
digam perquè no pots parlar
ni deixar-te veure tal com ets.
Avui he pensat
que els miracles són d’aquest món.
Blog de Poesia de Jordi Querol 