Era com un monestir al cel.
Un grup de monjos caminava
pel pati cap a la taverna.
Un d’ells es va enderrir uns metres
al mirar dins d’un pou.
I aquella mirada d’uns segons
va supossar experimentar
tota una vida sencera de molts anys.
I ho va repetir uns quants cops.
Quan es reunís amb els seus companys
a la taverna els podria explicar
les experiències de les vides viscudes.
Era un monjo atrevit,
no tothom gosava mirar dins del pou.
Quan ho vaig somiar tenia cinc anys.