temps – Blog de Poesia de Jordi Querol

Es

Fer temps és desfer temps,
fer res és perdre el temps.
Ser és, més que res,
ser mestre, fer sense fer.

El temps passa

sense demanar torn.

Quan no hi ha presses a fora,

i no hi ha presses a dins

som amics nostres i del temps.

Qui mira el mar amb presses?

El darrer poema,

no té totes les lletres.

El vent se les endú

mes enllà de l’horitzó,

a un temps per venir.

El temps passarà.

Com aquella fotografia en blanc i negre

de fa cent anys.

Nosaltres serem aquells pagesos

amb vestits antics i costums estranys.

El gramòfon serà el movil,

la candela la bombeta.

No cal imaginar res.

Passaran cent anys

i la vida canviarà.

El que ara és modernitat

serà nostàlgia d’un temps millor.

La terra, la lentitud, la natura, tot

serà record passat.

Segle perdut, segle guanyat.

Temps accelerat, quedarà la

trista enyorança d’un temps allunyat,

més senzill, més comprensible,

més humà, com ara fa cent anys.