terra – Blog de Poesia de Jordi Querol

Inconscient

D’on veniu bombolles de cava,

que pujeu il·lustres

a la consciència,

de la terra i del cel?

He vist aquesta terra,

el meu país és tan petit,

nosaltres no som d’eixe món.

La terra desterra el cel,

el cel accelera la terra.

És un camí sec,

les herbes el difuminen,

sec de vida.

Els nens ja no van a l’escola.

Les families han marxat,

mar enllà, on el camí

sega l’alè, mar enllà,

on el treball crea riquesa.

Terra erma, ningú la rega,

terra oblidada.

Les aus emigren, però no retornen.

La primavera mor.

La terra i l’arada moren també.

El sol, galant, admira la terra.
La terra, de dia avergonyida,
es gira donant-li l’esquena.
De nit, ja serena,
gira per reveure’l.

Enamorada, la terra,
el vol conèixer.
Per tots costats,
pel davant i pel darrere.

I és així que la terra
gira sobre si mateixa
i al voltant del sol.

Dos amants,
el sol sol al cel,
la terra a la terra sola.