Què vull salvar
de la pols del temps?
Què és allò que m’acompanya
i voldria embolicar i posar un llaç.
Allò que fos un regal?
Útil, sobretot útil.
Útil per una de les mil raons possibles
que unes paraules poden fer algun bé.
Potser aquest anhel d’escriure?
Como una caricia,
un paseo, un carcajada.
una siesta, una lectura,
observar las nubes y el cielo,
una sobremesa, un juego.
Útil como un té y un tú
a las cinco de la tarde.
Potser ni és real,
com les ombres d’un au volant.
És màgic, com néixer llavor
i esdevenir roure.
Però té la certesa
de tot allò que és útil.
El misteri dorm de dia
i s’aixeca a les nits il·luminades
amb la lluna plena.
Potser no és real,
però és tanmateix com si ho fos.
Viu i somriu.
La sabiduría es lo que es útil.
Es útil lo que es bueno.
La sabiduría es finalmente moral.
Sabiduría es amor.
La sabiduría sin amor no es útil.
Blog de Poesia de Jordi Querol 