La nit mossega,
el vent gira boix.
Les llums de nadal
són llàgrimes de cocodril.
La vida s’arronsa escassa.
La respiració freda descobreix
els pulmons.
Les notícies desgastades
són més digeribles
i fàcilment expulsades,
la repetició és un mantra mort,
la inèrcia paralitza les ments.
El futur colectiu no interessa.
La mirada es torna mandrosa
i ensimismada.
Les fletxes estan de vaga.
La esperança espera, espera,
però no arriba, no té entusiasme.
És un peix al salabre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 