Mes: noviembre 2025

He vist aquesta terra

He vist aquesta terra,

el meu país és tan petit,

nosaltres no som d’eixe món.

Serà

Què serà allò que seré?
Si la pluja em mulla les sabates,
quines passes són que no sé?

Aroma

Com una aroma de brasa,

un cel blau intens 

i un sol generós,

s’han extraviat uns dies

d’estiu a la tardana tardor.

I han vingut aquí,

on les fulles es desprenen

engalanades de color,

on el fred fa més pesada

la porta de casa,

on els núvols reviuen

per la llum quan es pon.

I ara, no sé que fer.

Per les tardes curtes

reclòs a casa, als llibres

i la flassada, l’ànima 

s’anima i t’empenta fora.

Però fora és fosc.

El poema no escrit

El poema no escrit,

és la paraula callada,

un secret que

ningú entendria,

un fet inassumible,

un cop de puny injust,

una fera desperta,

un mal escampat.

Però una metàfora fa miracles,

és com si ho traguessis fora

i no ho traguessis fora.

És un àngel mut

que es presenta amb un silenci.

Emi

Son sus ojos,

llenos de ilusión y compasión,

los que desvelan su corazón.

Su sonrisa ilumina,

en el Vallès occidental,

su alma oriental.

En la esquina

de una calle peatonal,

sus plantas frondosas

hacen de su bar

una selva singular.

Lleva escondida,

en su regazo,

una corona de humanidad.

El viento, por respeto,

ante su presencia,

se queda quieto.

Madera cálida, amable, sincera.

Quien tenga su noble amistad,

no querrá perderla jamás.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar