Sinó copsem la infinitud

Sinó copsem la infinitud,

la eternitat i a Déu,

ens queda fer-nos petits,

tan petits com un gra de sorra

que s’endu el vent.

I tindrem un regal,

el de la modèstia i

apropar-nos a copsar millor

la distància entre nosaltres i Ell.

En ser petits, Déu és més gran,

i la nostra limitació perdrà la ceguesa.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar