Rere la finestra

Rere la finestra del pensament
i el celobert del cor
amb les venes es dibuixen paraules
d’un mateix que volen esdevenir
amigues dels altres.
Vestir contorns d’una nina
que es fa estimar pel que diu,
no diu i com ho diu.
Escletxes d’una cova secreta
que s’ endinsa al fons del cel.
Viure entre línies
i descriure la vida.
Desfer el camí
i no prendre dreceres.

HUELLAS

¿Como ser sin ti?
el vacío refleja tu ausencia.
Ahora tus abrazos son de arena
tu mirada perdida en mi sombra
tus manos ásperas
como la corteza de un árbol.
Ausencia tras ausencia
camino sin camino
estepa,  páramo,  glaciar.
Tropiezo en tus huellas
huellas perennes en círculo.
Quisiera mi alma curar
curar y no olvidar.

POESIA

Palabra quieta
sombras veloces.

En tu vientre
se esculpe un espíritu
que sobrevuela las entrañas.
Naces y mueres despacio.

Voz del alma
alma del mundo
del mundo vienes
al cielo vas.

Versos palpitantes.
Metáforas de nueva vida.
Imágenes que rompen los espejos.

VOY EN BUSCA

Voy en busca de mi encuentro
en un mar de islas perdidas.
Me acompaña la duda
iluminando el mundo de contrarios.
No sé si llegué o aún debo partir.
Abracé la noche
y saqué punta al lápiz para dibujar un cielo.
O quizás, el cielo me dibujó a mí.

AVUI HE PENSAT

La matinada arrencava la veu al cel
no restava res a dir
les aus havien desaparegut
el silenci era indestructible.

Ara que no hi ha ningú
digam perquè no pots parlar
ni deixar-te veure tal com ets.

Avui he pensat
que els miracles són d’aquest món.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar