Jordi – Página 40 – Blog de Poesia de Jordi Querol

No hi ha respostes

No hi ha respostes sàvies,

sols aquelles que arriben al cor.

El teatre mor sense representacions.

Al maig la llum

Al maig la llum d’estiu s’ha presentat.

Els verds de la natura madura.

Colors intensos, saturats, lluents.

Hi ha tant de color

que desapareixen els matissos.

Cada fulla té llum pròpia,

com un quadre impressionista

de taques vives, les pinzellades

aturen el temps.

L’aire té la consistència

de la calor embriagadora.

Llum robada, colors robats.

El sol cascavelleja al verd

com ho fa a la mar.

Voldria una llavor

Voldria una llavor, per fer-la flor.

Un cos per vestir-lo,

per trobar les seves formes,

per sentir com creix, com madura,

per veure la seva màgia d’existir,

descobrir el seu al·lè de vida.

Voldria veure com es rebel·la,

com em sorprèn,

com cerca el seu camí,

quina és la seva força i el seu destí.

Voldria ara escriure un poema, Senyor,

però necessito sentir la seva llavor.

Si estigués

Si estigués al paradís

i tu em cridessis

ho deixaria tot.

L’eternitat cau ferida

als teus ulls.

No és una bogeria,

és una completesa

d’un instant absolut.

Però tu no em cridaries,

mai em demanaries això.

Les roses viuen finites i eternes.

Un llapis

Un llapis és una capsa de lletres,

no s’acaba una

fins que no s’acaben totes.

Un llapis treu matèria gris, del cervell.

Un llapis balla i deixa trepitjades.

Un llapis perd el cap

fins que aquest arriba al cul.

Un llapis treu els budells per la boca.

Un llapis parla amb veu baixa.

Un llapis és una arca de Noè.

Diseña un sitio como este con WordPress.com