Mestressa

Mestressa, reina i patrona del Sant Pancraç.

Búlgara de caràcter Stòitxkovià.

El primer somriure del dia laboral.

Ulls lluents i humits, com si una llàgrima 

d’humanitat presentés el seu tarannà.

Parla tan afilada com amable.

Natural, diligent, atenta, somrient,

fa broma i  comèdia amb el Francesc.

Guerrera dels batallons de taules

i clients que l’esperen impacients.

Amb bella veu, de música eslava,

hipnotitza a la parròquia fidel.

Li agrada el negre per vestir,

per amagar la llum que l’il·lumina de dins.

Rosa d’abril, alba dels balcans,

de Bellaterra estel.

Cims i tenebres

Aquesta via on porta?

A les tenebres de l’ego

o als cims de la servitud,

el sentit i la realització.

Bons sentiments

A tothom li agrada sentir bons sentiments.

Certes negrors provoquen llum ignorant,

llum malaltissa o llum irreprimible.

La pau sigui amb vosaltres.

¿De qué?

¿De qué nos salvamos?

De nada, la muerte no existe.

Pero si pensáramos que existe

sabríamos de que nos salvamos

sin saber que nos salvamos.

No nos salvariamos de pensar

que la muerte existe.

¿Como te va?

¿Como te va con la gente?

Como siempre,

tenemos nuestras incomprensiones.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar