Aquests núvols incommensurables,
d’un blanc llampant
sobre aquest blau intens,
no és res més que l’alè de Déu.
Cridant-nos a que contemplem el cel
i no ens perdem en petiteses.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
ESCURABUTXAQUES
Provaré sort,
llençaré la moneda a la màquina.
Sé que no ho haig de fer,
però necessito comprovar una cosa.
No sé que és, és un impuls.
Ja sonen les notes sintetitzades,
s’ha empassat la moneda el monstre,
amo del meu destí.
La musiqueta em solca les neurones
en un recorregut adictiu.
Perdo.
Perdo.
Guanyo. Guanyo. Guanyo.
Però no en tinc prou,
encara no estic segur.
Mai he aconseguit estar segur.
Perdo. Perdo. Perdo. Perdo. Perdo.
Perdo. Perdo. Perdo.
Déu no m’estima,
ningú m’estima.
He perdut els calers de la compra.
Pobre Maria.
Cel i Terra
Qui mira el cel
no es mira el melic.
Qui no mira el terra
es fot de morros.
Cel i terra.
Els altres i tu.
On és la frontera?
Pena de Mort
La Shagufta i la seva parella
van estar condemnats a mort
el 2014 per una supossada blasfèmia.
La fotografia mostra una Shagufta
amb el rostre desencaixat per dins,
com si tingués un crani cubista.
Els ulls, esgotats,
miren més enllà de tu,
amb les engrunes d’esperança
eixutes de fa temps.
Cercant comprensió,
implorant humanitat.
L’esguard escindit,
com una flor marcida
arrancada sense arrels.
L’expressió entumida
per la pena abans de la pena.
Set anys de lluita.
Amnistia comunicà ahir
que han estat absolts.
Absolts d’una pena de mort
que mata el dret a la vida.
Beat-less
All you need is Help!
Blog de Poesia de Jordi Querol 