Era com un monestir al cel.
Un grup de monjos caminava
pel pati cap a la taverna.
Un d’ells es va enderrir uns metres
al mirar dins d’un pou.
I aquella mirada d’uns segons
va supossar experimentar
tota una vida sencera de molts anys.
I ho va repetir uns quants cops.
Quan es reunís amb els seus companys
a la taverna els podria explicar
les experiències de les vides viscudes.
Era un monjo atrevit,
no tothom gosava mirar dins del pou.
Quan ho vaig somiar tenia cinc anys.
Categoría: Poemas
Todos los Poemas
Promesas
Te has pasado el día
arreglándote,
(promesas de felicidad)
ganando dinero,
(promesas de felicidad)
solucionando problemas,
obligaciones,
comprando,
descansando
(promesas).
Sin ser feliz.
Sin compartir,
ayudar,
aprender,
sin usar tus dones,
jugar,
reir,
amar.
Solo cada hoy puedes ser feliz.
10:01h
Què valen els meus pobres versos inútils
sino han estat inspirats?
Quin bé poden fer
si són víctimes de l’atzar?
El Món fet a Ratlles
Revolts que canten i ballen,
petites pinzellades,
austeres com un taburet de pi.
Ritme de colors vibrants,
que captiven el temps.
Llum que esdevé
l’esquelet de la vida.
Dinàmica radiogràfica,
realisme expressiu.
Poesia de la matèria revelada.
Ens mostres la bellesa
amagada de l’instant etern.
Etern Vincent,
vident entre els cecs.
Llavors
Sota l’ombra d’un xiprer solitari,
l’ahir llunyà, de sota les pedres,
retorna de l’oblit,
implacable, lúcid, renovat.
Estén els seus llargs dits
interrogant l’avui.
¿Qui vaig ser, llavors?
En aquell temps on
els somnis eren gratuïts,
el present era més ample,
i el passat i futur eren llunyans,
quasi bé d’un altre món.
I em veig com llençat per un tobogan
que fa molta baixada,
amb baranes que et protegeixen i t’atrapen.
On el destí s’ha apoderat de la teva llibertat.
Mut, imperceptible, incontestable.
Blog de Poesia de Jordi Querol 