Potser no és la paraula,
l’arrel no pot ser la paraula.
Què no pensen els nadons?
La imatges, la son
i el somni són el concepte.
Saber sense paraula,
poesia, metàfora visual,
imaginada la vida, és teatre mut.
El poeta reviu l’arrel de la paraula
i la renova.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
La raó de viure
Quina és la raó de viure una vida?
Hi ha una raó?
Què hem de fer, cercar, trobar,
aprendre o aconseguir?
És allò que transcendeix la vida?
És la felicitat? El bé comú?
L’Amor? Realitzar-nos?
Aprofitar els nostres dons?
Ser un exemple? Deixar un llegat?
Buscar la veritat, la bellesa, la pau?
No ho sé, hi ha molts maons a una casa,
i hi ha moltes cases que fan un poble,
però aprendre a viure i a conviure
és compartir una casa, un poble, un planeta.
Un got d’aigua
Hi ha poemes que són com l’aigua,
per hidratar-se, renovar el cos
de la seva matèria principal.
No tenen color ni sabor,
ni edulcorants ni gasificants.
Simplement són aigua, font de vida.
Sinó copsem la infinitud
Sinó copsem la infinitud,
la eternitat i a Déu,
ens queda fer-nos petits,
tan petits com un gra de sorra
que s’endu el vent.
I tindrem un regal,
el de la modèstia i
apropar-nos a copsar millor
la distància entre nosaltres i Ell.
En ser petits, Déu és més gran,
i la nostra limitació perdrà la ceguesa.
Surt un poema
Surt un poema,
jo passava per allà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 