Poemes en català en VeusdAvui
Els verds del camp i dels arbres
s’il.luminen segons el caprici del vent i dels núvols.
Aïllada, l’antiga ermita de les Feixes,
participa del ball de les ànimes,
uns pocs xipressos altius
cerquen el cel respetuosament.
Al fons, la serra de collserola,
com una onada verda fosca segueix la costa,
inspirada per la Mediterrània,
agermanant Barcelona d’aquesta banda,
el Vallès.
No hi ha res que no s’admirin profundament,
com dos mags que es sorprenen mútuament.
L’ amor construeix.
L’ odi, la por, la enveja, la cobdícia, destrueixen.
Construeix a un mateix i al món.
Destrueix a un mateix i al món.
L’ amor és vida.
L’ odi és mort.
Ara i després,
així en la terra com en el cel.
Per què se’ns a donat la llibertat,
si som tan imperfectes i provoquem
tantes desgràcies?
Perquè sinó no hi hauria progrés possible,
el món seria una màquina cega.
Sense progrés no arribariem enlloc.
I l’univers és progrés o no seria.
És un progrés cap a l’ amor,
i cap a Déu.
La vida no és un joc virtual,
ni és irreal,
potser si és coberta per un vel.
Podria semblar
una escape room 10.0.
L’ esperit guia la matèria.
L’ avenç moral guia l’ avenç científic,
aquest l’ avenç de la tecnologia,
i aquest l’ avenç de la matèria.
En cas contrari,
la maldat i la ignorància
destrueixen l’ avenç de la matèria.
L’univers sobrevola els dies
corregint la llibertat dels homes i dones.
Com si d’una película es tractés,
canviant alguns fotogrames,
canvia el seu destí.
D’això en diem miracles.
No ens arriba la comprensió.
Blog de Poesia de Jordi Querol 