Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
LA BARCA
La barca sura
sobre el subconscient de la mar.
L’horitzó és de mar i cel.
La mar li enraona onada rere onada,
li canta cançons i somnis del cel.
La barca plora sola,
es creu perduda.
La immensitat per sota,
la immensitat amunt.
Renega del seu camí,
l’horitzó s’allunya indefinidament.
Però no sap que quan s’enfonsi,
al fons de la mar,
es trobarà amb el descobriment
que el subconscient amaga el cel.
JOS
Aquells jos desapareguts en el camí
que son les nostres matrioixques,
que com una família,
esdevenen els nostres companys de viatge.
Els més grans acullen al seu interior
un jo més jove.
És un jove que estimarem o odiarem,
però de ben segur
que és la nostra entranya,
i no podrem arrencar-la.
Amb esforç, el jove, podrà transmutar-se,
i engreixar la seva personalitat
en algú més savi.
Qui som?
Som qui hem estat.
Les matrioixques desplegades.
ASFÍXIA
L’esquerda silenciada,
quan les hores s’amunteguen
sense respir.
Quan no apareix el sentit,
i les parpelles baixen la persiana.
Quan no saber el que ens falta
crea una paràlisi alienant,
llavors, mentre els dies
i els demàs implossionen,
llavors, l’ànima es desperta,
i un raig d’esperança mostra
el camí per retrobar allò secret
que només podia veure el cor
i que ens estava asfixiant.
VIVÍEM
Vivíem en un món perfecte,
excepte en que ens era regalat
i no érem savis.
Érem ingenus i no coneixíem el mal.
A la terra és inevitable conèixer el mal.
El fet, el rebut i les múltiples
formes de patiment.
És un món imperfecte
d’equivocacions, confusions
i estupideses.
Ens guanyarem un dia
tornar al paradís complerts
com a savis.
Déu ho vulgui.
Blog de Poesia de Jordi Querol 