Atrapat en una identitat
ferida que vol sobreviure
justificant l’ombra
com a conseqüència dels altres.
El perdó cura,
com una espasa abaixada
abaixa un escut.
NostrePare
Pare nostre, que esteu en el cel:
Som fills teus, neixem de Tú.
Esteu a tota arreu.
Sigui santificat el vostre nom.
Siguis reconegut en la teva sagrada infinitat.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
La terra esdevingui un paradís.
Faci’s la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
Faci’s el Bé i la Justícia a la terra.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.
Que no ens falti, cada dia, la Fe en Tú,
i allò que ens sustenta.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
Aprenguem de la teva misericòrdia.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
Ajudeu-nos a evitar el mal camí,
que per ell mateix ens farà mal.
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Aplaneu el nostre camí,
s’imposi l’Amor i la Justícia.
Amén
Així sigui.
Agua derramada
La consciencia ilumina los sentidos,
el pensamiento y el sentimiento
hasta el fin de éstos.
Luego se libera,
como el agua de una jarra
al mar derramada.
Deu minuts de Nadal
Records de mar
al llac de salina.
Un moment de serenitat,
meditació i profunditat.
Un dia a l’any neix
el temps, el futur, la confiança,
la pau, l’amor, l’alegria.
Celebració compartida.
Deu minuts sentits
per sentir l’eternitat.
Quan l’esperança
és un camí i una certesa.
Si hubiese dormido
Si hubiese dormido,
como los osos, en invierno,
la primavera tendría menos flores.
Sinó hubiera subido la montaña
la cima sería un regalo, no una conquista.
Por eso Dios nos expulsó del paraiso,
para apreciarlo en toda su grandeza,
un día, cuando el dolor sea ya inútil.
Como el gusano de seda, con un hilo
y mil caminos, construye su casa donde
sublimarse y desarrollar sus alas voladoras.
Blog de Poesia de Jordi Querol 