Etiqueta: jo

Jo

Jo… Jo… Jo…

Ja comencem malament.

Imagina-la

Els seus ulls,

i boca rossada, clavell vermellós,

d’un sentiment i una profunditat

devastadors complauen

les teves paraules, presència i

comportament.

Com et sentiries?

Segurament reconfortat.

Però és fer volar coloms,

els seus ulls són solsament seus,

no és el que veuen,

sinó és com veuen, com senten,

i això és ella, solsament ella.

Mirada irrepetible,

plena de necessitats, anhels i vida.

I jo qui sóc, i tu qui ets?

Escriure des del Jo

Coneixement de primera mà.
Subjectiu com la vida
de qualsevol altre.
Fora la ciència (també influenciada),
la literatura és subjectiva.
No tenim el do de l’objectivitat.
Què queda sense el jo?
La divinitat o la bogeria.
A través de mi imagino l’altre.
A través de l’altra em reconec.
Soc la substància de compartir,
de comunicar, de viure.

I NOSALTRES

I nosaltres aquí,
en aquest experiment anomenat terra,
el món dels vius,
que passem una temporada encegats
buscant respostes a preguntes evidents
que els morts troben trivials.
La consciència sempre perdura.
L’Esperit creatiu tot ho crea,
d’ell les ànimes es separen
per crear la individualitat
sense perdre la conexió amb el Tot.
En el món material reencarna un jo
desmemoriat de la seva natura d’ànima
però que la troba a faltar.
És un animal que se sap escindit, incomplet, però n’és concient.
En aquest camí el jo aprofondeix
en la seva individualitat i va creant un ego
que es creu sol, ja no recorda el seu orígen, és un animal ferit que fuig de la por volent ser autosuficient augmentant
més i més el seu ego.
Vol ser el guerrer del seu castell.
Cal recorrer el camí a l’inrevés.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar