Etiqueta: poema

Voldré

Voldré quan un extraterrestre

trobi un poemari meu

vingui a viure a la terra.

Quan sigui una ballarina li balli el cor.

Quan un nen faci guixots,

un adolescent deixi el movil per un moment.

un piròman no volgui cremar-lo,

una flor estiri el tall.

un núvol volgui inspirar

els que miren els núvols 

i els que no ho fan mai.

Una escala pujar al cel,

un llibre obrir-se i dialogar,

un punt ser punt i seguit,

un lladre no vendre’l,

un poeta no dir res,

una metralladora un mirall,

un cova obrir una escletxa cap el cel obert.

Pa

🍞 nostre de cada dia,

🌊 bategant al cor,

⭐ que ens guia pel

🌍 terrenal i espiritual,

🪽 que ens eleva cap els cims.

Recepta poètica

Ingredients,

si tinc mòbil tinc paper i llapis,

salpebrar amb inspiració.

Preparació,

quan tinc el vers al cap

escric al teclat virtual.

Així cada vers del poema.

A vegades és una part del vers

que ja em convenç.

Remenar només una miqueta.

Foc fort.

Temps de cocció,

de cinc a cinquanta minuts.

Un cop acabat ja és transcrit.

Servir calent,

copy i paste a la difusió de whatsapp

y al blog.

No cal decoració, però es pot fer

sense malmetre la substància.

Nombre de comensals,

quan més millor.

Bon profit.

Voldria una llavor

Voldria una llavor, per fer-la flor.

Un cos per vestir-lo,

per trobar les seves formes,

per sentir com creix, com madura,

per veure la seva màgia d’existir,

descobrir el seu al·lè de vida.

Voldria veure com es rebel·la,

com em sorprèn,

com cerca el seu camí,

quina és la seva força i el seu destí.

Voldria ara escriure un poema, Senyor,

però necessito sentir la seva llavor.

El darrer

El darrer poema,

no té totes les lletres.

El vent se les endú

mes enllà de l’horitzó,

a un temps per venir.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar