Per a entendre el present
i mirar cap endevant.
Per a morir acompanyat amb el cor tranquil.
Per a viure la vida amb més sentit.
Per a sentir una veu amiga que espanta la soledat.
Per a pintar escenaris del passat amb altres colors.
Per a retrobar-se o obllidar-se.
Per a trencar el camí fosc en mil bocins.
Per a ressuscitar l’esperança.
Per a defugir la mort o seguir la vida.
Per a guarir-se i compartir.
Per a rebel·lar-se.
Per a dialogar amb un mateix.
El poeta és un ignorant
amb les espases més afilades,
Déu l’il·lumini.
Etiqueta: poesía
poesía
Trobar-se
Trobar-se amb un mateix
i esdevenir paraula.
TroBar Poesia
Intuïció, relació i criteri.
El primer, per rebre,
per a que apareixi una llavor.
El segon, per enllaçar,
fer créixer l’arbre.
El tercer per saber allò
que s’escau i el que no.
Agraïment.
ENYORO
Enyoro,
com una pedra que el vent esculpeix,
les paraules que em treuen la pols.
El febrer fuig
i encara, aquest any,
no ens hem retrobat.
Sense escriure,
la fruita caiguda de l’arbre, es perd.
Avui he sabut.
Sense escoltar-me,
les gemmes de la la vida són invisibles.
Les petjades les cobreix el temps.
Sols al present viu la poesia.
ESA METÁFORA
Esa metáfora
que se diluye dentro del significado
poseedora de una espada
que amenaza el sentimiento,
esa es la que busco,
rota en su soledad,
desafiante en compañía.
Hija de la verdad
y amiga de la sugerencia.
Si adornas, pereces,
si realzas, vives,
si explicas y conmueves,
eres como las alas de un ángel
que murió en el cielo
para sembrar en la tierra.
Blog de Poesia de Jordi Querol 