Intuïció, relació i criteri.
El primer, per rebre,
per a que apareixi una llavor.
El segon, per enllaçar,
fer créixer l’arbre.
El tercer per saber allò
que s’escau i el que no.
Agraïment.
Etiqueta: poesía
poesía
ENYORO
Enyoro,
com una pedra que el vent esculpeix,
les paraules que em treuen la pols.
El febrer fuig
i encara, aquest any,
no ens hem retrobat.
Sense escriure,
la fruita caiguda de l’arbre, es perd.
Avui he sabut.
Sense escoltar-me,
les gemmes de la la vida són invisibles.
Les petjades les cobreix el temps.
Sols al present viu la poesia.
ESA METÁFORA
Esa metáfora
que se diluye dentro del significado
poseedora de una espada
que amenaza el sentimiento,
esa es la que busco,
rota en su soledad,
desafiante en compañía.
Hija de la verdad
y amiga de la sugerencia.
Si adornas, pereces,
si realzas, vives,
si explicas y conmueves,
eres como las alas de un ángel
que murió en el cielo
para sembrar en la tierra.
RUEDA
Arranca la rueda de palos de tus pensamientos
y covierte el corazón en tu timón
Rere la finestra
Rere la finestra del pensament
i el celobert del cor
amb les venes es dibuixen paraules
d’un mateix que volen esdevenir
amigues dels altres.
Vestir contorns d’una nina
que es fa estimar pel que diu,
no diu i com ho diu.
Escletxes d’una cova secreta
que s’ endinsa al fons del cel.
Viure entre línies
i descriure la vida.
Desfer el camí
i no prendre dreceres.
