En la habitación de al lado
hay un monje leyendo una balada,
de un ser extraño que no es poeta.
No ve que sus pasos
rodean la razón de la sinrazón.
El misterio ciego, que se adueña de él,
le impide ver las vidrieras de su devenir
en la catedral que construye día tras día,
el sentido en la vida alienada.
Perdido a ratos, en un sombrío laberinto
que teme resolver.
Laberinto que es la catedral misma,
donde la poesía aprecia, en las sombras,
la luz que ilumina los vitrales
y el rosetón del alma.
Etiqueta: poesía
poesía
No existeix
No existeix el poeta,
tan sols la poesia.
La poesia no es crea,
es trau a la llum.
Per a què la Poesia
Per a entendre el present
i mirar cap endevant.
Per a morir acompanyat amb el cor tranquil.
Per a viure la vida amb més sentit.
Per a sentir una veu amiga que espanta la soledat.
Per a pintar escenaris del passat amb altres colors.
Per a retrobar-se o obllidar-se.
Per a trencar el camí fosc en mil bocins.
Per a ressuscitar l’esperança.
Per a defugir la mort o seguir la vida.
Per a guarir-se i compartir.
Per a rebel·lar-se.
Per a dialogar amb un mateix.
El poeta és un ignorant
amb les espases més afilades,
Déu l’il·lumini.
Trobar-se
Trobar-se amb un mateix
i esdevenir paraula.
TroBar Poesia
Intuïció, relació i criteri.
El primer, per rebre,
per a que apareixi una llavor.
El segon, per enllaçar,
fer créixer l’arbre.
El tercer per saber allò
que s’escau i el que no.
Agraïment.
Blog de Poesia de Jordi Querol 