Molts anys cercant
el que hi ha més enllà,
menystenint el que hi ha més aquí.
Un cop trobat es va capgirar.
Molts anys cercant el que hi ha aquí
despreocupat del que hi ha més enllà.
Cercant muntanya amunt,
al cim vaig trobar un mirall.
Molts anys cercant
el que hi ha més enllà,
menystenint el que hi ha més aquí.
Un cop trobat es va capgirar.
Molts anys cercant el que hi ha aquí
despreocupat del que hi ha més enllà.
Cercant muntanya amunt,
al cim vaig trobar un mirall.
Qui mira el cel
no es mira el melic.
Qui no mira el terra
es fot de morros.
Cel i terra.
Els altres i tu.
On és la frontera?
He vist un pont,
a aquest costat de la terra.
He vist un pont de pedra vella.
Sobre el riu sec s’alça imponent,
uneix el cel i la terra.
Mirant el riu de la vida
fa vertigen creuar-ho.
He vist un pont,
a aquest costat de la terra.
He vist un pont de pedra vella.
És més vell que la vida,
més ferm que la voluntat,
més savi que el misteri.
Un cel desert que no oblida la vida
unes figues al cistell de les paraules mortes
la fatiga mira per la finestra tancada
els sentiments llauren la terra
i a l’estiu es recullen les raons
sola
i com ella sola
veu a la mar
el vaixell surar
Sóc una fulla que s’emporta el vent de migdia,
contemplo el paisatge de les persones
enfilant-se sobre els murs de les seves certeses,
reposo al terra,
mirant el cel.