TERRA I CEL

Molts anys cercant
el que hi ha més enllà,
menystenint el que hi ha més aquí.
Un cop trobat es va capgirar.
Molts anys cercant el que hi ha aquí
despreocupat del que hi ha més enllà.

Cercant muntanya amunt,
al cim vaig trobar un mirall.

Cel i Terra

Qui mira el cel
no es mira el melic.
Qui no mira el terra
es fot de morros.
Cel i terra.
Els altres i tu.
On és la frontera?

HE VIST UN PONT

He vist un pont,
a aquest costat de la terra.
He vist un pont de pedra vella.
Sobre el riu sec s’alça imponent,
uneix el cel i la terra.
Mirant el riu de la vida
fa vertigen creuar-ho.
He vist un pont,
a aquest costat de la terra.
He vist un pont de pedra vella.
És més vell que la vida,
més ferm que la voluntat,
més savi que el misteri.

COM ELLA SOLA

​Un cel desert que no oblida la vida

unes figues al cistell de les paraules mortes

la fatiga mira per la finestra tancada

els sentiments llauren la terra

i a l’estiu es recullen les raons

sola

i com ella sola

veu a la mar 

el vaixell surar

SÓC UNA FULLA QUE S’EMPORTA EL VENT

Sóc una fulla que s’emporta el vent de migdia,
contemplo el paisatge de les persones
enfilant-se sobre els murs de les seves certeses,
reposo al terra,
mirant el cel.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar