Mirant els Núvols

Aquests núvols del Vallès,
avançada la tarda d’estiu,
em traslladen a l’Àfrica.
Miro per dessota
i veig la terra africana.
Les serres i pinars
del Vallès africà.
Una creença
arreplega un miler
de petites creences.
El context modifica l’entorn.
Una suposició arrelada
en un sentiment
canvia la realitat.
La realitat així percebuda
veu de la sang que ens anima,
perdudament subjectiva.
A vegades viatjo així,
també a Suïssa o Puigcerdà,
mirant els núvols.

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà. Lee todas las entradas de Jordi