Neva dels núvols noves paraules
s’aturen al terra xop.
Es desfan tot oblidant el seu perfum.
Les paraules passen
i l’olor s’abraça al contorn de les coses.
Transformen el seu pes i la seva profunditat.
Raó d’un sentiment
o raó de raons,
fletxes despietades
o abraçades invisibles.
Respira paraula
reposa un sentiment en un poema.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
TREU LA FOSCOR
Treu la foscor sota el cor
estrella les paraules contra la matinada
maleeix el destí cec per camins d’asfalt
la rosa es mor sense espines
les sabates són brutes de petjades tortes
s’agafa a les crosses dels somnis
REVOLTS
A cada revolt s’ensorren els horitzons passats
les certeses es capgiren
la pluja esborra les petjades menys profondes
el camí esdevé sinuós
ja no confio en els revolts
prefeixo aturar-me
i mirar endins
ESPOLLA
Sento encara el vent d’Espolla omplint els carrers temerosos
d’ acords d’inquietud on la natura salvatge es fa present.
Les cases tanquen els porticons i esdevenen castells solitaris.
La tramuntana esbufega les vinyes, escampa la sorra
i colpeja la serenor del poble que fuig com un esperit.
El temps s’atura i l’ ànima es mou en cercles.
Quan apaivaga queda un silenci imprecís
i una llum viva com un quadre de Rusiñol.
DUBTES
Per què ho voldria saber tot?
Podria estar ben segur de coses ben segures.
Arribar tan enllà com fos possible.
Atrapar el futur.
No seria presoner de les certeses?
S’acabarien els dubtes, i amb ells
la fragilitat de les il·lusions.
Només per això ja no sé si seria jo,
o algú altre que s’ha begut l’enteniment.
Blog de Poesia de Jordi Querol 