Quan els sanatoris eren reixes
i els malalts reclosos,
ella va ser perseguida, primer per gent,
després per pensaments.
Arribà de jove per passar una temporada
i va morir a l’albada de la seva vellesa.
Tancat l’asil, quatrecentes maletes
foren recuperades, una era seva.
En aquelles maletes,
les seves pertinences confiscades
van ser les seves ànimes,
van ser la seva veu i el darrer crit
de les seves vides suspeses,
suspeses i preses abans d’hora.
Ni fotografies, ni raspalls, o aquell vestit,
aquell regal, o aquell record.
Recuperades van ser art,
la seva memòria museu,
i el museu memòria d’un temps
on la ment malalta era ment reclosa,
reclosa com les pertinences,
però en una maleta freda enorme,
que va confinar decenes de milers
de persones al llarg de vuitanta anys,
la meitat va morir allà mateix.
Maletes, calaixos, estigmes.
Identitat ofegada.
Veo colores
Veo colores que duelen,
están en todas partes.
Yo no los veo.
Son colores que duelen
y pintan obras de arte.
Si el mal, de Jordi Querol en LibrosCC
He editat un nou poemari, el setè, té uns 100 poemes escrits en català i castellá.
És un llibre de poemes divers, però hi destaquen poemes sobre el mal, i la crítica social i política.
Us deixo el text de la contraportada i l’enllaç on es pot comprar a Espanya.
Què en fem, del mal que rebem i del mal que fem? Si el mal neix d»aquesta pregunta i s»hi endinsa sense excuses, amb una veu que mira de fit a fit la violència, la injustícia, la culpa i la fragilitat, però també el perdó com a única sortida que no ens encadena al ressentiment. Entre poemes en català i en castellà, el poemari recull instants de vida quotidiana, records personals, escenes socials i reflexions metafísiques, on el mal no és només un concepte, sinó un rastre concret en cossos, ciutats i històries.
Jordi Querol Pascual escriu en una llengua clara i alhora simbòlica, capaç de passar d»una imatge mínima —una flor, una tarda de tardor, un banc al carrer— a la meditació sobre el temps, Déu, la consciència o el poder econòmic i polític que devora el bé comú. En aquests poemes conviuen la denúncia i la dolcesa, l»atenció a les persones invisibles —el sensesostre, la dona gran, els infants sense temps per ser nens— i la intuïció que el penediment i el perdó obren portes al futur que el mal vol tancar.
Si el mal també és un llibre sobre la paraula: la dita i l»escrita, la que cura i la que fereix, la que es queda «callada» dins del poema no escrit i la que s»atreveix a sortir per transformar una mica la realitat que toca. Aquest poemari convida a llegir lentament, a deixar que les imatges i les preguntes arrelin, i a mirar-se un mateix amb la mateixa valentia amb què mira el món, per descobrir que, fins i tot allà on el mal fa niu, encara hi ha lloc per a la misericòrdia.
Sumi-e a Bellaterra
La boira amaga el verd fosc dels arbres,
com fantasmes, els seus braços s’aixequen
per fer-se veure.
La tarda, humil, és freda.
La muntanya incerta,
pensada augmenta la seva presència.
Pels finestrals s’escolen gotes de vida secreta.
El vent, cautelós, respira lent,
escoltant en silenci les pinzellades
de tinta que la providència deixa a la bella terra.
Parlar amb Tu
Parlar amb Tu és una llum
que em travessa i viatja vora teu.
És ser conscient de mi
sense màscara, i de retruc,
és una claredat que m’il·lumina,
és la teva resposta, el nostre diàleg.
Saber que m’escoltes,
és consol i presència.
Sento la teva comprensió,
jo m’obro, i tu em reps sempre,
perquè de la sinceritat floreix
la llum i el diàleg. M’ofereixes el perdó
quan el penediment és ferida oberta,
esperança, pau, companyia,
sentit i força.
El meu agraïment és una espelma,
al teu costat, que viu en mi.
Blog de Poesia de Jordi Querol 