Has deixat el camí.
El darrer revolt
no serà el meu record.
Tot allò que vas plantar
seguirà respirant.
Com aquell arbre,
aquell llibre escrit,
aquell fill nat,
aquells dies de compassió,
aquells anys d’esforç
per fer de somnis realitats,
la teva humanitat,
els teus dons,
la teva ajuda i treball,
la teva alegria.
Tot el que vas donar a l’univers
resta viu al seu cor immens,
I al nostre cor malmès.
El amor que se da, se tiene.
El amor que te dan,
lo tienen los otros.
El amor no se da
a cambio de amor.
No se da a cambio de nada.
El amor no se da, se tiene.
La flor fluye, el amor no huye.
Conmigo, con nosotros.
Ha fugit l’estiu deixant-nos
un record bell i dolorós.
Com aquell amor
que mai vindrà,
sino allà on balla el cor.
La lluvia son gotas de agua
que aman la tierra más que el cielo.
Si estigués al paradís
i tu em cridessis
ho deixaria tot.
L’eternitat cau ferida
als teus ulls.
No és una bogeria,
és una completesa
d’un instant absolut.
Però tu no em cridaries,
mai em demanaries això.
Les roses viuen finites i eternes.
