On ets?
Et vaig veure en somnis,
i ahir al moll ens vam trobar.
Em vas preguntar per què
no t’havia escrit.
I jo que no sabia que existies
de debò, et vaig dir
que si ho havia fet.
Totes les tardes,
quan el sol comença a pondres
sento l’aire que es remou
i hi ha algú, que em busca.
Potser les paraules i el somnis
són reals perquè s’imaginen
des de la buidor més buida
que xucla l’esperit de la incertesa
i la tremolor dels fets
a cridar el futur inert
a deixar la seva morta mediocritat.
I tu em vas dir que sí,
que eres tu que em buscaves.
Blog de Poesia de Jordi Querol 