Desconnexió

Sento una calma i un buit.
La ment plana, sense inspiració.
Espectador alienat de la realitat,
aïllat, inconnex, insípid.
El dia serà llarg i prescindible.
I llavors m’adono, prenc consciència
i aquest sentiment em situa
en un espai on hi coses a dir,
puc expressar-me i compartir.
No el buit terrenal,
sinó l’existència d’aquest buit.
I quelcom ha canviat,
estic lligat a la vida, a les seves penes
i les seves glòries. Sóc actor
i el teatre i la seva representació
seran coses meves.
Contemplar el riu o ser riu.

Una paraula és

Una paraula és trampa, remei o inspiració.
Una paraula és alè, és mort, és silenci
o emoció.
Una paraula és pont, consol, penya-segat
o il·lusió.
Una paraula és punyal, mirall i delator.
Una paraula és bella, malalta o solució.
Una paraula és pensada o vomitada.
Una paraula és una responsabilitat.
Una paraula té una intenció.
Una paraula és el següent revolt
del camí de la teva vida.
Una paraula és paper mullat, llum
o poesia.

Sillas voladoras

No fue un suelo plano,
ni un suelo cóncavo,
donde cayó la bola
de la montaña de ese ayer.

El pensamiento se afianzó
sobre un páramo lleno
de sillas voladoras.
Algunas las inmovilizó el tiempo,
otras se fueron frenando
por la inercia de la evidencia.

Se extendió la suspicacia ajena,
creando montañas
falsas y cobardes.
La sinrazón de la nube
fue niebla terrenal.
Y la herida supuraba
y el puñal enmudecía.

Món

Una petita història. 

El món no gira al revés, 

les albades serien postes

i les postes serien albades.

I això no pot ser

perquè de l’esquerra

neix la claror

i cap a la dreta és fa de nit.

Perquè els teus ulls 

han après a mirar 

la llum d’orient

com un renaixement 

i la foscor d’occident

com un punt final.

Perquè els gira-sols i el lli

es tornarien bojos.

I perquè aquest poema

s’hauria de llegir del revés.

Intersecció

Quan neix la intersecció
d’una paraula callada i un mateix,
quan és lluminosa i travessa
el pont llevadís cap al castell
de les identitats. Quan és així
i algú puja el rastell acollint
el teu cos cansat i et despulla
les teves pesades armadures,
hi ha quelcom alliberador i tràgic.
Les armadures eren innecessàries
i les pors un fossat infestat
de cocodrils imaginaris.

Crea tu propio sitio web gratis en WordPress.com.Crear tu propio sitio web.
Empezar gratis