Autoconocimiento

Conocer quien conoce

afina lo conocido.

Deixa’m

Deixa’m un llaç

que li posaré a la Clara. 

Que recordi aquells dies

llargs, on les escoles

eren cases de veïns.

Els carrers rius serens.

Recordi que la violència 

no va ser nostra, va ser seva.

El dia u

La paraula va voler ser silenciada

i el dia tres

la paraula va créixer com mai

a aquest poble.

Deixam un llaç groc, 

que li posaré a la Clara. 

Recordarà quan la gent

va ser el que volia ser.

Cada país, cada persona

L’extrema dreta de

cada país vol ser una casa, 

i al poble no flueix la economia, els serveis,

la investigació, el progrés ni la lluita contra els problemes globals.

Cada persona vol una casa,

però sense solucions globals

no hi ha cases.

No hi ha casa global habitable.

Alnilam

A la constel·lació d’Orió,
entre Bellatrix i Saiph,
entre Betelgeuse i Rigel,
entre Alnitak i Mintaka
llueix una mateixa estrella,
Alnilam.
Tres línies rectes que creuen
el centre de l’arquer.
El centre de l’arquer
forada el centre de la diana.
Perfecció i serenitat.

Una llum

Una llum s’apaga,
i un camí llarg s’enfosqueix.
Dalt del cim les petjades
se les endú el vent.
Qui va ser?
Què en pensava de les coses?
Quants mesos tenia
quan va fer les primeres passes?
De què treballava,
quins països va conèixer?
Qui va ser el seu primer amor?
Ell explicava la seva vida,
com temerós de l’oblit.
Explicava la seva llarga vida
i tots, menys el darrer revolt.
Ara ja no ve,
ja no esmorza el seu cafè,
ni el seu entrepà de sobrassada.

Crea tu propio sitio web gratis en WordPress.com.Crear tu propio sitio web.
Empezar gratis