La inteligencia artificial
pone a prueba la estupidez humana.
Como el cambio climático,
pero a velocidad de vértigo.
Inercia sin conciencia.
La inteligencia artificial
pone a prueba la estupidez humana.
Como el cambio climático,
pero a velocidad de vértigo.
Inercia sin conciencia.
Tu exactitud circular es hálito divino.
¿Quién te sostiene?
Te dejas ver virgen,
¿has venido por mí?
Por qué tu espalda
no se deja acariciar por la mirada.
Eres un secreto
en el secreto de la noche.
Tu misterio promete
descifrar algo inaprensible,
quizá el por qué de la tierra,
de la vida y la sobriedad del alma.
Cuando faltas, la oscuridad es muda.
Cuando estás ahí,
el negro que hieres con ansia,
es el grito de la luz
que nace en las tinieblas.
Ese blanco terso redondo
olvidó su fuego, su cuna,
y renació como ninfa,
reflejando la luz celestial.
Y eres eso, el germen todopoderoso
del bien en el vasto reino
de la ignorancia, la enfermedad y el mal.
Dulce encuentro
luz en penumbra
tarde amembrillada
No deixem petjades?
Petjades de sabates,
cadascú les seves.
Petjades de persona,
comunes, germanes.
Era el dia,
les aigües eren una mica tèrboles,
el sol va sentir una queixalada,
i els homenets cecs feien mal.
El sol tenia una potència afegida,
els coloms missatgers trapassaven
les fronteres del seu enteniment.
l’Àngela, com l’estel,
vessava l’aigua clara al bar.
En arribar,
Una gerra d’aigua i una ampolla de cava
al marbre,
feien la benvinguda.
L’aigua va vessar com el sol besava la terra.